BLOC DE 6è B
Amb les paraules: amor, color, flor, primavera, espera i sol ens inventam un poema:.
Groc
com el sol,
rosa
com la flor.
Verd
com la primavera,
eterna
com l'espera.
Vermell
de l'amor,
és
el millor color.
Gris
de les pipes,
blanc
de les gavines.
Si
m'en deix cap,
ja
m'ho dirás!
Dolores
Palma
LA PRIMAVERA
Tothom ja espera
l’arribada de la primavera.
Tot s'omple de color i d’amor ,
groc torna el sol
i de vermell totes les flors .
La primavera ja espera
i els gelats amb ella.
Després de la primavera
L’estiu arribarà.
Julià Munar
La primavera
Avui
estic plena d’amor
perquè
arriba la primavera
ja tendrem un
poc de calor
i estrenarem
la cafetera.
El cel té
molt de color
els núvols
estan en espera
esperen que
surti el sol
i faci
créixer una flor.
Joana
Maria Estrany
LA
FLOR I LA PRIMAVERA
Que
preciosa és la flor
que
demostra l'amor
tan
sols amb un color
atenta
al seu olor.
Què
és d'alegre
la
preciosa primavera
diuen
que val la pena
el
paisatge que ens espera.
Sebastià
Salas Ferrer
EL COLOR I L‘AMOR
L’amor
no té color,
la
flor té olor.
La
primavera espera
I
el sol es desespera.
La
primavera
el
sol espera,
la
flor i l’amor
Esperen
el seu color.
Caterina
Llull
LA PRIMAVERA !
La
flor de la primavera,
allà
t'espera.
Fa
un sol maravellós,
de
color grogós.
El
color de l'amor,
Per
jo és el millor.
També
el color taronja,
perquè
es sembla a una esponja.
Ja
fris de que arribi l'estiu,
per
poder refrescar-me al riu,
i
veig la gent que riu,
pels
ocells que fan “piu piu”.
Antònia
Amer Mestre
Pare
i Mare.
El
meu pare té l'amor
igual o més que
la flor
i ma mare espera
que vengui que
vengui la primavera.
El meu pèl és
de color,
de color com la
flor
que espera tot
sol
que surti el sol.
Jaume
Gelabert
La
primavera
Per
l´estiu fa calor,
per
tot el camp,
quina
néta olor,
ai
quin llamp!
Quina
amor a la calor,
i
a la primavera
ai
qui era!
Chaymae
El Jouhari
POESIA
La
flor de la vorera
creix
com un sol
dins
d'una panera
i
l'altra flor
se
queda endarrera.
Aina
Maria Comas Rebassa
La
primavera
Un
dia de primavera
amb
molt de sol
el
color que espera
tarda
molt
Els
mesos que fan amor
i
els dies també
perque
ja se tanca la flor
perque
ve la tardor.
Maria
de Lluc Socias
Xerrada "ACCIÓ SOCIAL"
CÀRITAS
-Pla
Previ:
-Quan?
-Què és?
-On?
-Que fan?
-Redacció:
El dimarts
11 d’octubre, al CEIP Sa Quintana vengueren na Puri i na Marta, que
són dues dones que fan feina a Càritas i ens explicàren un poc com
funciona aquesta organització.
Càritas és
una ONG formada per comunitats cristianes, voluntaris professionals,
i grups que des de diferents accions fan feina per ajudar al qui més
ho necessita.
Càritas
acull i atén les persones que pateixen situacions de necessitats
socials, situacions de risc i persones marginades.
Elaboren un
pla d’acció a la fi de solucionar el màxim de problemes
possibles.
També fan
grups on treballen, cursos de cuina i classes de castellà.
Als nins les
donen reforç escolar i als homes cursos de jardinería i
carpinteria.
Hi ha un
programa la inserció ocupacional, això fa que es faciliti la
inserció socio-laboral i integral de les persones més desfavorides.
També hi ha
cursos d’orientació, intermediació i suport laboral, cursos de
formació, cura i neteja de la llar, curs de bugaderia, restauració
i jardinería, llengua i cultura.
Els serveis
específics són: residència, tercera edat i menjar social.
També
ajuden als inmigrants.
Una de les
tasques de Càritas és la recollida de roba que ja no utilitzam, la
renten i la planxen i la donen a les persones més necessitades.
La roba que
no serveix l’envien a la Península i la canvien per doblers.
També
recolleixen juguetes, les fan netes i les arreglen i les tornen a
vendre.
L’escola
Sa Quintana col·labora amb aquesta tasca recollint roba.
Na Marta ens
va dir que feia feina al menjador social d’Inca, que es va fundar
l’any 1994. Al menjador donen menjar a la gent que no té recursos.
Darrerament han hagut d’ampliar aquest servei. Hi ha més o menys
cent persones que van a menjar al menjador.
Intenten que
la gent es senti bé i que es senti a gust. Hi fan feina sis
cuineres.
També duen
el menjar a casa dels que no es poden moure, persones discapacitades,
persones majors…
A tots els
llocs hi ha Càritas, Madrid, València…
Càritas a
Sineu fa molts de projectes, recollida de roba, recollida de menjar…
Ara que
canvia el temps podem col·laborar aportant la roba que no volem i la
podem dur al convent tots els dilluns de les 16:00 a les 18:00h i
també allà podrem comprar roba.
Caterina Llull Fuster
PLA
PREVI:
Què
és Càritas?
En
què consisteix Càritas?
Què
fa Càritas?
Què
signifiquen les sigles ONG?
A
qui ajuden?
Càritas
és una paraula llatina que significa caritat i en castellà és
sinònim d’amor.
Càritas
és una Organització no governamental (ONG) amb l’objectiu de
optimitzar el benestar públic amb diferents fins i objectius
humanitaris i socials. Aquesta entitat està formada per comunitats
cristianes, voluntaris i personal contractat, i treballen
conjuntament a favor de la missió que Càritas té encomanada. La
missió de Càritas és promoure, orientar i coordinar l’acció de
la caritat i la justícia social de l’Església de Mallorca,
tenguent una especial dedicació a l’atenció de les persones més
vulnerables, empobrides i excloses. També es treballa a nivell de
grup a la comunitat de dones homes i nins.
Amb
les dones: treballen habilitats socials, cursos de cuina, classes de
castellà…
Amb
els nins: reforç escolar…
Amb
els homes: cursos de jardineria, fusteria …
Càritas
ajuda a grans i petits desfavorits per a què estiguin integrats dins
la societat, i duen a terme accions formatives, i faciliten la
inserció socio-laboral.
Durant
les campanyes de Nadal, on s’acosten dates molt especials, Càritas
pensa amb totes les persones més desafavorides que no tenen roba per
posar-se o els més petits que no tenen cap jugueta. Aquesta ONG a
través dels centres escolars o parròquies fan una recollida de roba
i juguetes pels més necessitats.
Uns
del projectes duit a terme per Càritas i amb l’ajuda i
col·laboració entre parròquies d’Inca i l’Ajuntament és el
menjador social que va ser fundat l’any 1994.
Està
ubicat a la planta baixa de l’antic convent de les Germanes
Franciscanes i cobreix les necessitats bàsiques per totes aquelles
persones desfavorides i empadronades a Inca que per diferents motius
no poden cobrir la seva alimentació ni la dels seus fills.
La
tasca dels cent vint voluntaris al Menjador és la de repartir les
senalles a domicili com també ajudar a les tasques dins el menjador
i la cuina juntament amb el personal contractat per Càritas que
conten amb sis cuineres i una treballadora social.
Joan
Miquel Caldentey Riera
Pla
previ:
*Què
és una acció social?
*Qui
va venir a fer la xerrada?
*Què
és Càritas?
-Quines persones hi col·laboren?
-Quin és l’objectiu de Càritas?
-A qui ajuden?
*Què
és el menjador social?
-On està situat?
-Qui ho va crear?
-Quin objectiu té?
-Quins serveis té?
-Quins horaris té?
-Quan està obert?
-Quin personal té?
-A qui atenen?
-Gràcies a què es desenvolupa la
seva tasca?
-A quina gent vàren atendre l’any
passat?
*Opinió
personal.
Redacció:
Les accions
socials, són accions per ajudar als més necessitats.
Dia 11,
dimarts, d'octubre varen venir a l'escola dues treballadores socials
a explicar-nos què és Càritas i què és el menjador social.
Càritas és
una ONG formada per comunitats cristianes, participants,
professionals contractats, els sucriptors i totes les persones que
treballen conjuntament a favor de la missió de Càritas.
Les persones
que col·laboren amb la ONG Càritas tenen la missió de promoure,
orientar i coordinar l'acció de la caritat
i la justícia
social de l'Església de Mallorca, tenint una especial dedicació de
les persones necessitades.
Aquesta ONG
realitza el seguiment de moltes accions formatives, de mobilització
de recursos, i de la sensibilització del món empresarial i polític,
com per exemple: projectes formatius, tallers d'inserció, recursos
d' orientació, intermediació i suport laboral, cursos de formació
i cursos de llengua i cultura (castellana i catalana).
Així, també
ajuden a persones necessitades com els nouvinguts a la nostra illa de
civilitzacions molt pobres, per això hi ha botigues de roba,
juguetes, sabates... arreu de la nostra illa.
Per ajudar a
la gent, gràcies a tots els que col·laboren, tenen un menjador
social en marxa.
Aquest
menjador social và néixer l'any 1994 a partir dels col·laboradors
de les parròquies d' Inca, l'Ajuntament d' Inca i Càritas Diocesana
de Mallorca.
Està situat a
la planta baixa de l'antic convent de les Germanes Franciscanes, al
carrer Son Ordre nº 3 d' Inca.
L'objectiu
d'aquest menjador és acollir i prevenir situacions de necessitat
relacionades amb la manca de mitjans bàsics de subsistència o
d'altre tipus social.
Té molts de
serveis: dinar, sopar,, menjar a domicili, dutxes, servei de
bugaderia i relacional, espai on es desenvolupa una detecció de
necessitats i canalització d'atenció de les mateixes.
- L'horari d'atenció és de 8:00 a 17:00 h.
- L'horari de servei a menjador és a partir de les 13:00 h.
- L'horari de repartiment de menjar a domicili és a partir de les 12:00 h.
- L'horari de la sala d'estar és de 11:00 a 13:00 h.
Està
obert els 365 dies de l'any. Té
una capacitat d'atenció de 100 persones al dia. Les vies d'accés al
menjador són a través dels serveis socials municipals.
Tenen sis
cuineres i una treballadora social, i una mitja de 120 voluntaris que
col·laboren per tal de que el projecte es desenvolupi. Aquest equip
està coordinat pels serveis generals de Càritas Mallorca.
Atenen a totes
aquelles persones i famílies empadronades a Inca que per diferents
motius no poden cobrir ni l’alimentació dels seus fills ni la
seva.
La seva tasca
es desenvolupa gràcies al personal contractat per Càritas i per
voluntaris provinents de parròquies i escoles, altres entitats i
associacions de la seva ciutat.
No tots els
voluntaris que tenen són de parròquies, també n’hi ha que no són
membres de cap.
Cada grup té
un coordinador. La feina dels voluntaris és repartir les senalles
d’aliment a domicili i ajudar a fer feina dins el menjador i la
cuina.
L’any passat
es va atendre 53 homes 50 dones i 72 nins.
Aquestes
treballadores socials varen venir a la nostra escola a explicar-nos
aixó, i també col·laboren amb aquesta ONG, amb la finalitat de
concienciar-nos i començar a introduir aquests temes en les nostres
preocupacions.
Dolores
Palma Llompart
La
llegenda de Les Verges
Diu
la llegenda que fa molt de temps 12.000 al·lotes de Bretanya vàren
partir cap a Roma on hi havia els seus amants.
Pel
camí uns pirates les vàren segrestar i les vàren dur a una illa.
Els
pirates les obligaven a mantenir relacions sexuals amb ells o les
degollaven.
Santa
U
Úrsula,
la ''capitana'' per dir-ho així va decidir que s'havien de negar.
Llavors
els pirates les vàren degollar.
I
per aixó dia 21 d'octubre, dia de Santa Úrsula, es celebren Les
Verges.
La
tradició de fer bunyols ve de que la nit del dia 20 d'octubre, els
al·lots amb els seus amics anaven per les cases de les seves
al·lotes cantant cançons davall dels balcons i llavors, les mares
de les seves al·lotes els convidava a bunyols amb sucre i vi dolç.
Dolores
Palma Llompart
El
dia 21 d’octubre l’Església venera santa Úrsula, la qual va
ser immolada juntament amb les anomenades Onze Mil Verges...
La
tradició conta que durant els primers anys del cristianisme, quan la
santa i les seves companyes partiren de Bretanya cap a Roma en
pelegrinatge, trobaren les tropes bàrbares i els guerrers les van
matar totes. No se sap quantes eren exactament, però sí que eren
moltes; no obsant això, alguns diuen que només eren sis o set
(curiosament, n’ha quedat el nom de les Onze Mil Verges).
D’aquí
prové, potser, la devoció que per les màrtirs senten les al·lotes
fradines i algunes virtuoses (les fradines velles també tenen santa
Úrsula per advocada).
Després
de més de quinze segles, es manté encara la tradició de fer
algunes serenates aquesta nit i d’obsequiar després els gentils
cantaires amb bunyols i vi dolç.
Caterina Llull Fuster
CELEBRAM LES VERGES
GLOSA DE LES VERGES
Si
me dónes
lo que vull
jo
et donaré lo que vols:
tu
vols un paner de figues,
jo
vull un plat de bunyols.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)